El nexe comú d’aquesta exposició és el retrat i el cos femení, que l’autor
fa servir per expressar sensacions a partir de negatius i papers per a blanc i
negre.
La seqüència i complexitat dels processos emprats: diferents materials,
tècniques i procediments analògics o químics, fa que cada obra sigui
irrepetible.
La fotografia té un començament però no té un final. És aquest esperit de
recerca dels límits creatius el que porta a aconseguir obres úniques.
